En la xerrada organitzada per la Comunalitat de Manresa, l’educadora Adriana Gómez ens dona algunes claus per entendre els efectes dels processos migratoris en la salut mental de les persones i com podem ajudar-les.
“Migrar és un moviment que implica una crisi emocional i psicològica amb conseqüències en la salut integral” explica l’educadora, antropòloga i terapeuta familiar Adriana Gómez en la xerrada organitzada per la Comunalitat de Manresa, el passat 13 de gener, a la Casa Flors Sirera.
Durant dues hores, aquesta experta en dol migratori ens va ajudar a entendre quins són els efectes sobre la salut mental de les persones migrades, entendre com és el seu procés de dol, i sobretot, com ajudar-les. A continuació recollim els aprenentatges més destacats:
Els efectes en les persones migrades
Segons Gómez, migrar té efectes en moltes capes, des de les més visibles fins a les més invisibles. Per començar, implica, una pèrdua de familiaritat: enyorament de la llar i la cultura, entortolligada amb un sentiment de pèrdua de la família, els costums, els llocs i les relacions.
Alhora, hi ha un procés d’adaptació al desconegut que pot provocar estrès i ansietat. Dos processos que poden generar confusió o conflicte pel que fa a la identitat cultural, necessitant una redefinició de la mateixa identitat en el nou context i de construir noves relacions i xarxes de suport.
D’altra banda, hem de contemplar també hi ha una pressió social, un estrès relacionat amb les expectatives socials i les comparacions amb la cultura d’origen. En casos on es barreja el racisme i la xenofòbia, poden aflorar sentiments d’inseguretat per viure en una societat que té prejudicis i estereotips cap a la cultura de la persona migrada.
I finalment, tenint en compte el pes del factor econòmic en processos migratoris, els sentiments d’inseguretat econòmica i preocupació pel futur solen estar-hi barrejats.
De tot aquest procés n’anomenem dol o pèrdua ambigua. Perquè ens trobem en una pèrdua que no està clarament definida o reconeguda pels altres i, potser, fins i tot, tampoc és reconeguda per la mateixa persona que l’experimenta. El dol és més complicat perquè no hi ha una definició i perquè la persona queda fixada entre l’esperança i la incertesa.
Com podem ajudar en cada fase del dol?
Aquest procés de dol, com qualsevol altre, té les seves fases: la negació (no ser conscient de les emocions), la ira (sentir injustícia, frustració), la negociació (voler canviar la realitat), la depressió (una tristesa profunda, desmotivació) i l’acceptació (aquesta és la realitat).
Però Gómez ens explica, per cada fase, què pot ajudar a la persona per fer el procés més lleuger.
- en la fase de negació, cal temps per reconèixer i validar les emocions.
- quan ja s’arriba a la fase de frustració i sentim molta injustícia, cal canalitzar aquesta energia a través d’esports, activitats o meditació.
- en el moment de negociació, és necessari buscar el propòsit de la pèrdua. I donar resposta a les preguntes: Per què estic fent això? Què busco?
- en el moment de depressió, buscar ajuda, expressar els sentiments, intentar dur a terme activitats d’integració.
- i, en l’etapa d’acceptació, en la que s’aconsegueix arribar a acceptar la realitat, entenent que la vida segueix tot i la petjada del procés migratori, pot ajudar fer rituals per recordar i honrar les pèrdues del camí.
Finalment, Gómez recorda que com qualsevol altre procés, el dol no té per què ser lineal i que es pot psicosomatitzar amb símptomes gastrointestinals, tensió o dolor muscular, problemes per agafar el son, fatiga, esgotament, canvis en la gana, problemes a la pell, tensió arterial alta o problemes amb la menstruació.