Des de la Comunalitat de Manresa hem organitzat una xerrada amb la cooperativa Opcions per parlar sobre el negoci que hi ha darrera de la gestió de residus, la problemàtica dels productes d’un sol ús i els beneficis de la recollida porta a porta.
El passat 10 de maig el barri de cal Gravat de Manresa va acollir una xerrada organitzada per la Comunalitat de Manresa amb Joana Ariet, de la cooperativa Opcions de Consum responsable, que va alertar sobre les conseqüències socials, econòmiques i de salut pública de la gestió de residus.
També sobre la problemàtica dels productes d’un sòl ús, no només perquè augmenten la necessitat de la seva gestió, sinó que també incrementen de manera exponencial el consum de recursos naturals per tal de produir-los i n’escurcen la seva vida. Tal com es va recordar durant la xerrada, al final, “el millor residu és el que no es genera!”.
A continuació desgranem els principals punts que es van tractar durant la sessió.
Quins són els diferents tipus de recollida de residus?
Ariet va explicar els pros i els contres dels diferents tipus de recollida que hi ha en l’actualitat:
- la SDDR, un sistema de dipòsit, devolució i retorn on pagues un extra per l’envàs (dipòsit) que se’t retorna quan tornes l’envàs i que a l’actualitat, s’està estudiant d’implementar a l’estat espanyol.
- el porta a porta és el sistema amb la taxa de reciclatge més alta. Aquest permet premiar aquella gent que genera menys residus i que els separa correctament, de manera que també incentiva a la reducció de residus.
- la recollida selectiva, la que ens trobem habitualment amb separació de residus en cinc fraccions: orgànica, resta, paper, vidre i plàstic.
- També hi ha el pagament per generació, mecanisme pel qual es paga la taxa d’escombraries en funció dels residus reals que genera cadascú.
- I finalment, el cànon de residus: un impost ecològic que paguen els municipis per incentivar la reducció de residus destinats a la incineració o la deposició controlada.
El negoci de la gestió de residus
Què hi ha darrere de la gestió de residus actual? Hi ha negoci? I tant, i és un gran negoci. La gestió de residus s’ha convertit en un dels sectors d’activitat amb més potencial dels últims anys. Les seves polítiques no en fomenten la reducció i reutilització, sinó més aviat per augmentar l’oligopoli controlat per algunes empreses.
Ariet ens explica com del 2009 al 2019 ha sigut una dècada perduda pel que fa a la prevenció de residus: no estem sent capaços de reduir la quantitat de residus que generem. La recollida selectiva neta està estancada entre el 35% i el 40%, el model de residus necessita un canvi. I les dades indiquen que sense el porta a porta no arribarem mai a l’objectiu de recollida selectiva.
En mans privades
Tot i que la gestió de residus és competència municipal, la majoria d’ajuntaments l’externalitza a empreses privades: no hi ha gaires ajuntaments que hagin implantat una recollida de residus municipalitzada.
Les grans empreses que tenen el monopoli d’aquest servei en són cinc: Urbaser, FCC, Sacyr-Valoriza, Cespa-Ferrovial i Acciona. En alguns ajuntaments, els plecs dels contractes exigeixen que només hi puguin competir les grans corporacions. Això ja impossibilita la competència de petites empreses locals o que certes fraccions de residus puguin ser recollides per empreses de l’economia social.
El problema dels envasos d’un sol ús
Les empreses que produeixen envasos d’un sol ús tenen l’obligació legal de fer-se càrrec dels residus que generen amb aquests envasos. Ecoembes és l’empresa que fa negoci d’aquest nínxol de mercat, ens explica Opcions: cobra al consumidor final uns cèntims per costejar el procés de recollida i classificació per tal que aquell envàs sigui recuperat.
Després de més de 20 anys des de la seva formació, les dades indiquen que el reciclatge dels envasos no arriba al 25%, gairebé.
Cal, doncs, deixar de fer greenwashing i entendre que la guerra en contra del plàstic, dels residus, de la contaminació i del canvi climàtic també és en contra dels productes d’un sol ús.