La Comunalitat de Manresa ha presentat un programa de rutes històriques per mantenir viva la memòria de les lluites socials viscudes a la ciutat. Inicialment, el projecte s’ha engegat aquest mes de gener amb la “Ruta de l’activisme històric i el suport mutu” i ja té previst la segona convocatòria amb la “Ruta del cooperativisme històric”.
Són dos quarts de cinc de la tarda d’un dimecres de gener de l’any 2023 i una vintena de persones es troben davant la Fàbrica Nova de Manresa amb els botons de la jaqueta cordats fins a dalt. Probablement, cap de les peces de roba que avui les abriguen no ha estat feta a la ciutat, tampoc a cap racó del Bages i, segurament, ni tan sols a Catalunya, però el cert és que fins fa tan sols trenta anys, les màquines teixidores van funcionar a ple rendiment a l’interior d’aquest edifici: una icona del progrés i la prosperitat del territori al llarg del segle XX. De totes maneres, el que podria explicar-se com a un capítol més de l’exitosa carrera empresarial d’Eusebi Bertrand i Serra, que en va ser l’impulsor el 1926, està escrit amb la suor i la feina dels milers de persones que hi treballaven, la immensa majoria dones, en condicions precàries.
Conèixer els seus testimonis, les seves lluites i la seva organització —concretament la que va fer possible la vaga del gener del 1946—, és el motiu pel qual aquest grup de persones ha sortit al carrer avui malgrat que el termòmetre no pugi dels 10º. I aquesta és només la primera parada; al llarg de la tarda, amb l’acompanyament i les explicacions de diverses veus expertes, faran un recorregut per cinc espais i fets històrics que han configurat una tradició de moviments socials, activisme i suport mutu al llarg dels anys i que defineixen el teixit veïnal fort i resistent amb què compta avui Manresa.
Jordi Bonvehí (Centre d’Estudis del Bages) i Carme Botifoll (Associació Memòria i Història de Manresa) són les encarregades de rebre els assistents i obrir les portes de l’edifici per explicar el context i el perquè d’aquella vaga històrica: aleshores, allà hi treballaven 2.500 persones de les quals el 90% eren dones malgrat que els càrrecs més alts eren ocupats tots per homes. És per això que les dones van ser les qui van protagonitzar la considerada com a primera vaga organitzada durant el franquisme.
Tot seguit, el recorregut porta el grup fins a la Pista del Castell per recordar els concerts antirepressius celebrats durant les dècades dels vuitanta i els noranta. En un context marcat per la transició i els primers anys de la democràcia, la repressió estatal va continuar responent l’acció dels moviments socials que, al seu torn, no van cedir la seva lluita. Tal com explica Roger Torras, una de les persones que va organitzar-los, aquells concerts van superar les expectatives: “Moltes nits vam arribar a superar les 3.000 persones de públic”.
Endinsant-se en el tombant del mil·lenni, la següent parada és a la plaça Espanya on fa vint-i-set anys es va dur a terme l’acampada del 0,7% contra el deute extern. Després, el recorregut arriba fins a la seu del Casal Alimara (c/ Àngel Guimerà, 53) on es reunia el MDT (Moviment de Defensa de la Terra) que va rebre un atac amb bomba per part de l’extrema dreta el 1989. Tot i que l’atemptat no va causar ferits, la resposta va ser contundent i això és el que avui es recorda: la manifestació de condemna celebrada l’endemà del mateix atemptat, va acabar a les portes de la comissaria de la Policia Nacional per denunciar la complicitat amb els fets.
Finalment, l’Acampada del 15-M és el capítol que tanca aquesta primera ruta històrica. La plaça de Sant Domènec, escenari de les assemblees, les xerrades i les activitats diverses d’aquells mesos, és el punt final. Així, aquest recorregut ha permès als viatgers mirar enrere per entendre d’on venen els moviments socials actuals i adonar-se que les lluites passades i les d’avui no es diferencien massa: potser tenen noms i formes diferents, però ocupen els mateixos llocs.