Cada vegada som més conscients que per compatibilitzar la nostra existència amb la de la natura hem de fer canvis radicals a la nostra manera de fer com a societat. Sabem que els col·lectius i entitats podem multiplicar el nostre abast quan sumem esforços. Després d’assentar-nos amb el teixit local, hem detectat la necessitat i l’interès d’explorar la possibilitat d’impulsar un banc de recursos compartit. Per això, des de la Comunalitat de Manresa iniciem aquest procés d’acompanyament.
Moltes de les nostres pràctiques quotidianes s’han de posar en qüestió en un context d’emergència climàtica i de crisis socials, però una de les que més ens costa d’acceptar és la de posar límits a la propietat privada. És a dir, l’ús exclusiu de recursos limitats en poques mans. Però, avui en dia, el fet de compartir els recursos existents es presenta no només com a una pràctica èticament lloable, sinó necessària. En aquesta línia, existeixen moltes iniciatives que proposen noves formes d’utilització dels recursos centrades en les relacions de cooperació. Els bancs de recursos són un d’aquests exemples.
Què és un banc de recursos?
Es tracta de repositoris d’objectes, aparells, materials… que es posen a disposició d’un grup. D’aquesta manera, se’n garanteix l’accés a tots els seus membres i, alhora, es redueix la generació de nous recursos perquè evita haver de tenir el mateix per separat. Per exemple, si compartim taules i cadires per als actes de diversos col·lectius socials, no cal tenir-ne més del compte o, si volem disposar d’una rentadora i la compartim, ens estalviem l’impacte ambiental de produir-ne més d’una.
Com s’organitza?
De totes maneres, encara que la idea sigui senzilla, la seva gestió no ho és tant perquè exigeix molta previsió als implicats en la seva organització interna i un treball de coordinació amb la resta per tal de posar-se d’acord en com gestionar-ho tot plegat. Per aquest motiu, els diferents exemples de bancs de recursos que coneixem, tot i que s’assemblin en les seves bases, adopten característiques particulars i s’emmotllen a les necessitats específiques dels seus membres.
És a dir, cadascun ha d’establir les seves característiques i formes de funcionament i, per fer-ho, pot ser útil respondre les següents preguntes: Quines són les necessitats compartides de recursos? Quins són els recursos que es poden posar dins del banc i quins cal que cadascú tingui el seu? De quins recursos disposem i quins ens fan falta? Com es vol gestionar l’ús dels recursos? On es guardaran físicament els recursos? El banc llogarà els recursos a entitats no sòcies? Entre moltes altres preguntes que donaran forma a les bases del projecte, així com al disseny de governança.
De fet, aquesta fase de definició és la més important per garantir la seva sostenibilitat perquè, malgrat que es produeixin canvis com a resultat de la seva posada en funcionament, cal acordar i tenir clar quins són els drets i deures dels membres. Aquest, doncs, és un dels pilars sobre el qual se sustenta el banc. El segon pilar és l’inventari de què es disposa i les possibilitats d’afegir nous recursos d’interès pels seus integrants.
Un espai per enfortir llaços i abordar necessitats compartides
En el cas d’associacions, entitats, cooperatives i altres actors similars, els bancs de recursos signifiquen la formalització d’una pràctica de suport mutu que ja es fa informalment i, encara que es pugui veure amb mals ulls el fet de burocratitzar-la, la realitat és que es presenta com a una oportunitat d’enfortir els llaços que ja existeixen: els bancs no només permeten compartir recursos, sinó també el fet poder accedir a més dels quals es disposava abans i, alhora, crear un espai per compartir necessitats i cooperar per satisfer-les.
Una trobada per impulsar un banc de recursos a Manresa
Per tot això, des de la Comunalitat de Manresa ens hem posat a treballar per a la promoció d’iniciatives com aquesta. Volem impulsar la creació d’un banc de recursos on puguin trobar-se diversos col·lectius de la ciutat perquè creiem que pot generar una sinergia molt beneficiosa: un enfortiment de les xarxes de cooperació i suport mutu mentre es potencia l’ús més eficaç dels recursos sota el lema “fem més amb menys”.
Així, ens hem proposat organitzar aviat una trobada per exposar la iniciativa a possibles col·lectius interessats per tal de generar un grup motor que posi fil a l’agulla perquè creiem que a Manresa hi ha un teixit associatiu compromès i amb capacitat per desenvolupar un projecte d’aquesta naturalesa. Si t’interessa, posa’t en contacte amb nosaltres a info@comunalitatmanresa.cat.