La xerrada “Salut Comunitària des del suport mutu” celebrada el 23 de gener al Casal de les Escodines va destacar la construcció de vincles socials com a mecanisme per abordar la salut mental des d’una perspectiva més humana i menys medicalitzada.
Finalment, la trobada del II Congrés d’Economies Comunitàries de Manresa que s’havia ajornat per donar suport a la manifestació en suport a les víctimes de la DANA al País Valencià, va celebrar-se amb la presència del col·lectiu INSANIA i Ester Teixidó, coordinadora del màster en salut i comunitat a la UManresa.
Així, les persones assistents van poder conèixer de primera mà l’experiència de dues membres d’aquest projecte que uneix persones neurodivergents i psiquiatrizadas per teixir xarxes de solidaritat, construir espais segurs i inclusius per a tothom i posar la diferència com a valor i no com a problema.
Un sistema sanitari deshumanitzador
Les dues representants d’INSANIA van assenyalar les mancances del sistema sanitari actual que, segons van descriure, no té en compte les especificitats de cada persona a l’hora d’acompanyar-la en situacions de crisi. En aquest sentit, el suport mutu i l’organització comunitària permeten disposar d’una xarxa relacional de proximitat, coneixedora de l’expressivitat i les singularitats de cadascú: “Conèixer a l’altra persona i saber com és el seu comportament habitual et permet identificar i preveure que pot aproximar-se un episodi de crisis”, explicaven.
D’aquesta manera, no només es redueix el malestar que viuen les persones que es troben en aquesta situació, sinó que el suport mutu també protegeix i s’anticipa al procés institucional perquè facilita la detecció dels senyals que indiquen transformacions en l’estat emocional.
L’acompanyament i la comprensió per pal·liar la violència
La construcció d’aquests vincles i espais segurs pot ajudar també a prevenir l’estigma que ocasiona el model sanitari vigent perquè, tal com està concebut, encara avui dia, es fonamenta en protocols i praxis violentes i despersonalitzadores que se centren en la imposició com a mètode habitualment emprat i acceptat, segons van assenyalar les ponents.
La privació de llibertat, la falta d’intimitat, la medicalització abusiva o les contencions forçoses són només algunes de les violències sofertes en les situacions d’internament que les ponents van coincidir a considerar com a “carceràries” i amb un “excés de medicalització que, fins i tot, porta a ser insensible amb el dolor”.
És en aquest context que l’acompanyament, la comprensió i la inclusivitat que promouen col·lectius com INSANIA i altres estratègies comunitàries permeten l’empoderament psicosocial i construeixen resistència sociopolítica: les persones deixen de ser individus aïllats i considerats malalts per esdevenir un grup des del reconeixement mutu.
La medicalització vinculada a la productivitat
Durant la jornada es va argumentar com la societat actual educa les persones perquè encaixin en l’engranatge del sistema capitalista. És a dir, perquè siguin productives i consumeixin. Així, aquelles que no encaixen en la norma d’aquest model social són assenyalades i medicalitzades per tal que s’hi adaptin o, si més no, perquè no molestin. A més, això es produeix en tots els cicles de la vida: des que som petits a les escoles fins que som grans i acabem en una residència.
D’aquesta manera, el suport mutu i la solidaritat neurodivergent són eines per crear consciència, fer visible i desestigmatitzar les realitats no normatives que poden existir.