Tres anys d’acompanyament, escolta i treball compartit han permès veure créixer economies comunitàries que ja comencen a caminar sols. La Comunalitat de Manresa consolida una trajectòria que aposta per resoldre necessitats des del suport mutu i l’autoorganització.
“Aquests tres anys de vida ens han demostrat que les idees col·lectives poden arrelar i transformar el territori”, explica Bernat Marquilles, coordinador de la Comunalitat de Manresa, una iniciativa col·lectiva impulsada per cinc entitats de l’economia social i solidària de la ciutat —L’Era, L’Arada Creativitat Social, Senders Vius, Sudergintza i La Clara Comunicació— que va néixer en el marc del programa Comunalitats Urbanes, finançat per la Generalitat de Catalunya, per reforçar les economies de base comunitària, l’autoorganització i el suport mutu als barris de Manresa.
“Des de la Comunalitat el que fem és posar-nos al servei dels grups: escoltar, ajudar a identificar les necessitats, reunir persones amb interessos compartits, cercar eines i recursos, i teixir xarxa i donar suport perquè els projectes esdevinguin viables i, finalment, caminin sols”, afegeix Maquilles.
I és precisament aquest treball pacient el que ens ha permès veure com diverses iniciatives han anat prenent forma i, amb el temps, fins i tot esdevenen autònomes. Des d’un menjador popular a grups de suport de cuidadores o un obrador tèxtil cooperatiu, moltes d’aquestes idees col·lectives s’han convertit en realitats que transformen barris i vides.
Una trajectòria amb impacte real
En aquests tres anys, la Comunalitat ha impulsat més de 370 actuacions amb gairebé 3.800 persones participants i ha facilitat 50 insercions laborals directes o indirectes. Només en l’últim any, s’han organitzat unes 150 activitats entre tallers, formacions, xerrades, jornades comunitàries i dinamitzacions als barris, que han comptat amb prop de 900 participants.
Bona part d’aquestes iniciatives s’han centrat en la sobirania alimentària, amb propostes com els tallers per a la Xarxa d’Horts Socials i Comunitaris o les trobades de treball del grup de recuperació de terres comunals Entre Feixes. També hi ha hagut actuacions vinculades a les cures, l’ocupació, l’acció climàtica i la comunalització de recursos, les línies de treball principals de la Comunalitat.
Projectes que ja caminen sols
Dels 14 projectes o iniciatives comunitàries que la Comunalitat ha impulsat o acompanyat, el darrer any alguns ja han pres el vol amb autonomia.
El menjador popular i comunitari de l’Ateneu Popular La Sèquia és un d’aquests casos d’èxit. Aquest espai de cuina col·lectiva, que ha estat acompanyat per la Comunalitat des dels inicis, ha esdevingut punt de connexió per a moltes persones: “Aquí fem molt més que cuinar; tallant cebes i compartint receptes, s’obren converses que fan xarxa de veritat”, explica un voluntari.
L’obrador tèxtil Milfils és un altre exemple clar. Des de la Comunalitat s’ha estat donant suport a un grup de persones, que després d’una formación específica, van decidir autoocupar-se mitjançant el traspàs i posada en funcionament d’un taller de prestació de serveis de tall i confecció. Avui ja s’han constituit com a cooperativa, amb molta feina i un projecte propi.
També destaca el grup de suport per a cuidadores no professionals, on dones que tenen cura de familiars es reuneixen mensualment per compartir experiències i trobar eines per afrontar el dia a dia: “Ens escoltem i ens ajudem mútuament. Ara ens sentim més fortes”, diu Teresa, una de les participants. Des de la Comunalitat s’ha dinamitzat i facilitat aquest procés, que després de l’aturada d’estiu continuarà amb autonomia.
El Banc de Recursos Mancomunats: una nova aposta col·lectiva
Entre les noves llavors destaca el Banc de Recursos Mancomunats. Una iniciativa comunitària que busca posar en comú, reutilitzar i reparar materials perquè circulin entre entitats, col·lectius i veïnes sense haver-los de comprar o duplicar. “No es tracta només de donar coses, sinó de recuperar-les plegades i construir una xarxa local de suport mutu”, explica Marquilles.
Durant els pròxims mesos, continuarem treballant per acabar de donar forma i fer realitat aquesta oportunitat per a la ciutat.
Mirant endavant: més comunitat, més sobiranies
Amb aquest bagatge, la Comunalitat es proposa pels pròxims mesos reforçar els vincles creats, consolidar els projectes existents i posar especial atenció en obrir espais de debat per afrontar la transició ecosocial des de l’autoorganització i la comunitat.
“Quan les persones es reuneixen per resoldre les seves necessitats, passen coses que surten de la lògica individual i mercantil, sorgeixen economies comunitàries. La nostra feina és sobretot ajudar a obrir espais d’aquest tipus i que arrelin en projectes reals i viables”
conclou Marquilles.
Accedeix a la memòria 2024 aquí.