A vegades, les entitats on participem i que tenen molt recorregut per fer tot d’una es desinflen i la gent deixa de participar-hi. Com és? A què es deu? Som capaces d’organitzar-nos i donar resposta a les necessitats socials i internes dels nostres projectes? Compartim alguns dels aprenentatges de la formació duta a terme per Fil a l’Agulla i les recomanacions més destacades.
Fil a l’Agulla és una cooperativa que acompanya a persones i grups en processos de presa de consciència amb vocació de transformar i incidir allà on treballem. L’Anna Boix, sòcia de la cooperativa, va venir a l’Ateneu Popular durant el mes de juliol per explicar-nos quatre pinzellades sobre alguns temes que repercuteixen directament en les organtizacions socials i donar-nos alguns consells sobre com millorar la nostra gestió interna.
Sostenibilitat, pensant en el futur
Per tal que una organització sigui sostenible, cal que el nostre projecte trobi un equilibri entre els resultats (aconseguir els objectius), els processos (gestió i repartiment de tasques, presa de decisions…) i les persones i les seves relacions.
Fil a l’Agulla ens explica que per tenir una bona organització interna i una bona governança és necessària una coherència entre l’estructura i la cultura, entre allò visible i invisible del projecte. És important tenir un organigrama clar, consensuat i funcional que defineixi el model de governança i la presa de decisions, així com els rols i tasques de totes les persones que formen part de l’organització. Així, no hi haurà confusió sobre com funciona el projecte, la gent sabrà el seu grau d’implicació i la seva funció, així com els de la resta i no es desinflarà la seva capacitat d’incidir.
D’altra banda, també és important cuidar o regular els moments claus del projecte, per exemple, l’entrada o sortida de persones. Acompanyar les noves participants, explicant-te’ls-hi el funcionament del projecte, la governança, els diferents graus d’implicació i les diferents funcions necessàries ajuda a ubicar la persona nova. Que, amb tota la informació sobre la taula, podrà decidir com involucrar-s’hi de manera tranquil·la i clara.
Conflictes: reptes però també oportunitats
Què entenem per conflicte? Amb la primera píndola formativa, l’Anna Boix ens fa reflexionar sobre el conflicte: què té de dolent? Què té de bo? Per què pensem que sorgeixen els conflictes?
Els conflictes són xocs o tensions entre dues o més parts, són moments d’incomoditat, molèstia o tensió. Percebem els conflictes com un perill perquè creiem que podem o poden fer-nos mal, que poden ser una experiència dolorosa i traumatitzar-nos o recordar-nos experiències passades que ens han fet mal.
Tensió que es pot tallar, explosió de riures, atacs o crítiques, silencis eixordadors, gent que deixa de venir… Es tracta d’indicadors que demostren que hi ha un conflicte. I, no atendre’l només el pot fer escalar. Els conflictes són naturals, inevitables, formen part de la vida i les relacions. Ens ajuden a crear cohesió grupal, conèixe’ns més com a persones i com a grup.
Els conflictes es poden originar per diferents motius: per diferents punts de vista sobre la visió del projecte, per tensions derivades de la governança i l’organització, per les dinàmiques de grup o també, per la manca d’espais i mecanismes per afrontar els conflictes.
Quines eines ens poden ajudar per afrontar els conflictes d’una manera diferent? Boix ens explica que primer de tot cal tenir interès i deixar de conflictuar amb el conflicte, cal mirar-lo de cara. És necessari tenir una visió de procés, veure el conflicte com una tensió entre dos rols (no entre dues persones) i conèixer les fases del conflicte. Quines són?
· Fase 1: tot està bé i no hi ha cap problema
· Fase 2: tensió i polarització
· Fase 3: interès en l’altre
· Fase 4: connexió i entesa
A vegades cal fer una passa enrere i entendre el conflicte no com a una tensió entre dues persones sinó com una tensió entre dos rols. Despersonificar els rols i posar-los-hi altres noms pot ajudar a que diferents persones hi posin veu, diguin la seva i es puguin identificar en els dos rols. Fent possible, així, connexió i entesa entre les diferents necessitats del projecte.
Poder i privilegi
Què en sabem del poder? El volem o el rebutgem? Tenim referents d’un bon ús del poder? El poder és la nostra capacitat d’influenciar i impactar el nostre entorn, és dinàmic i multidimensional. El rang és la suma de privilegis que una persona té en un determinat context.
Boix ens explica els diferents tipus de poder que hi ha:
- Poder social: relatiu a construccions socials, com poden ser el gènere, la racialització, edat, classe social… O segons la posició que tens en una organització, en un equip o per un context.
- Poder personal: pot ser psicològic, tenint en compte les habilitats socials i psicològiques de la persona, o espiritual –al connectar-se amb alguna causa social o creure en algun Déu o força.
La inconsciència del poder de cadascú, és a dir, del seu rang, pot fer escalar els conflictes: si només ens identifiquem amb l’alt rang i assumim que aquesta posició és la normal, no entenem per què els altres es poden sentir malament, que es queixin o se sentin apartats… En canvi, si només ens identifiquem amb el baix rang, no som conscients que també podem actuar des d’un alt rang i podem demanar i actuar.
El bon ús del poder va determinat per la pròpia sensació interna de poder, la percepció de l’ús que se’n fa i la percepció que tenen les altres persones. És per això que és necessari conèixe’s bé i saber en quin rang et situes. Així com entendre que, per circumstàncies vàries (com pot ser l’entrada recent), hi hagi persones que es trobin en una situació de menys poder.
