Parlem amb la Juliana Casero, una de les participants de la trobada organitzada per la Comunalitat de Manresa en la qual veïns i veïnes del barri van compartir records i vivències sobre l’origen del barri. Amb la Juliana recordem la precarietat d’aquells inicis i de la mobilització veïnal per millorar-lo.
El barri de la Balconada va néixer a Manresa en el marc del Pla General d’Ordenació Urbana de 1964, que preveia un gran creixement demogràfic a la ciutat. Aprovat el 1968 i començat a construir el 1975, aquest polígon residencial es va concebre per millorar les condicions de vida de famílies ja residents, principalment del nucli antic, tot i que en un barri perifèric, lluny dels serveis i comerços del centre.
Així, La Balconada va rebre els seus primers veïns i veïnes el 1980. Una d’elles va ser la Juliana Casero, que hi va arribar amb els seus pares.
Ara, més de quaranta anys després, ha participat a la trobada organitzada per la Comunalitat de Manresa per crear un arxiu de memòria col·lectiva de la història del barri. Gràcies a aquesta iniciativa coneixem el seu testimoni, així com les dificultats inicials i la mobilització veïnal per millorar les condicions del barri. La conversa amb ella ens trasllada a una època de lluita col·lectiva i solidaritat.
Un barri amb més espai, però amb tot per fer
La mare de la Juliana venia d’Almeria i el seu pare d’un poble de Madrid. Es van conèixer a Manresa i, després de casar-se, van viure al centre de la ciutat, al carrer Joc de la Pilota, però la casa era vella, sense llum ni aire. Per això, van demanar un pis de protecció oficial. Així, van arribar a La Balconada i, tot i que la Juliana ja s’havia emancipat, recorda el canvi com a una gran millora: “Tot i que els pisos eren molt justos i precaris, la diferència era enorme perquè teníem espai a fora, arbres i molt de sol, però, alhora, hi faltava el paviment, tot era fang quan plovia, no hi arribava el transport públic, faltaven comerços… estava tot per fer”, explica.
Els veïns de seguida van començar a organitzar-se per reclamar millores i es va crear l’Associació de Veïns. La Juliana recorda un esperit molt combatiu en aquells anys. “Per fer pressió, els veïns i veïnes fins i tot van deixar de pagar el lloguer durant gairebé dos anys fins que no es van complir les demandes”, recorda. Gràcies a la seva lluita, es va aconseguir accelerar la posada a punt del barri.
Així, a poc a poc, van anar instal·lant-se els primers negocis: una peixateria, una cansaladeria, una fruiteria, una merceria, un parell de bars… i anys més tard l’escola o la pista esportiva. Ella ho va viure de primera mà perquè el seu pare, tot i no formar part de la junta de l’Associació de Veïns, estava implicat en les mobilitzacions i també formava part del comitè d’empresa de la Fàbrica Nova, on treballava.
El barri actual, fruit dels anys de lluita
Actualment, la Juliana sent que viure a La Balconada és un orgull i un privilegi. Es tracta d’un veïnat amb molta vida comunitària que encara beu d’aquells primers anys de lluita i de vida al carrer. “Hem aconseguit espais comuns i a més hi ha moltes entitats actives, com l’Associació de Veïns, el Bonsai Natura, o el grup de pessebristes…”, enumera la Juliana. De fet, els seus néts han jugat des de ben petits al carrer i és dels pocs llocs on “encara avui poden córrer pel carrer amb total seguretat perquè no hi ha gaire trànsit”.
El temps ha passat i, tot i que les reivindicacions han baixat la intensitat, La Balconada continua considerant-se com un dels barris pioners en la defensa dels drets dels veïns i veïnes a Manresa. La Juliana reconeix que el barri d’avui es deu a la lluita col·lectiva d’aquells anys d’uns veïns i veïnes que van saber organitzar-se i mai van tirar la tovallola.